El Palma Futsal s’ha fet gran. I la mostra va ser la victòria davant el Barça a quaranta segons del final com a resposta al gol encaixat pocs minuts abans davant el campió d’Europa. Marlon va fer esclatar d’alegria Son Moix i va posar als mil espectadors en peu culminant un partit excel·lent del quadre balear, que segueix invicte en l’arrencada de temporada.
Raúl Campos va obrir el marcador, el Barça va remuntar, el Palma els va tornar la jugada i quan el gol d’Esquerdinha és dels que et fan sentir com una galleda d’aigua freda al veure’s tan a prop del triomf, la valentia dels locals, inconformistes amb l’empat, va tenir la seva recompensa.
Va quedar demostrat que el Palma tuteja als grans cada vegada que s’enfronta a ells i s’ha guanyat el respecte. Jugar a Son Moix és incòmode per a qualsevol equip per la pressió que pateix d’un equip que ha augmentat el nivell competitiu en aquests partits amb el pas dels anys. Queda demostrat una altra vegada que els de Vadillo són capaços de guanyar a qualsevol equip a un partit, es digui com es digui.
L’equip va sortir amb les idees clares, amb respecte i amb ganes de manar sobre la pista. El Palma Futsal ha fet un pas de gegant, la diferència que va de defensar-te i esperar que el gran no tingui el seu dia a anar a pel partit sent tu el que dóna el pas de proposar i atacar. I aquest és el nivell de maduresa que ha adquirit un equip que ja no sorprèn a ningú.
Va ser un partit igualat, amb ocasions, obert i en el qual l’efectivitat davant la porteria rival anava a decidir el guanyador. Tomaz va tenir el primer en una bona combinació amb Vilela però va faltar la definició i el mateix li va passar a Daniel, que no va aprofitar un cara a cara amb Fabio després d’una caiguda de Hamza en el moment menys oportú.
Fabio es va lluir en una ocasió claríssima del rival que va escopir el travesser després de la parada del porter local i que va donar pas al gol del Palma Futsal ja que Joao va caçar la pilota per armar la contra i va cedir a Raúl Campos que va definir amb molta qualitat davant la sortida de Dídac. Primer cop. El partit estava tan obert que l’intercanvi d’accions ofensives era continu i els porters van tenir molta feina.
Els locals van estar a punt de marcar el segon i la contra va arribar el gol del Barça amb Ferrao, que va definir a la perfecció davant Fabio. Els visitants van aprofitar la qualitat individual dels seus jugadors per donar-li la volta al marcador. Daniel, amb una jugada individual va marcar el segon. Tocava remar.
Un altre dels aspectes en què ha millorat el Palma és a manejar la tensió dels partits quan es compliquen, saber patir. Joao va enviar la pilota al travesser i Dídac va salvar al seu equip en un mà a mà que no va poder aprofitar Marlon. Va ser la resposta local al gol del Barcelona. Els col·legiats van assenyalar un penal clar a l’àrea del Barça que no va fallar Vilela per empatar abans de la mitja part. Ferrao va enviar una altra pilota al travesser abans d’anar a la caseta.
El partit va ser d’un gran nivell competitiu dels quaranta minuts, de dos equips que compten amb grans jugadors i que no estaven disposats a cedir punts. Als trenta segons de la represa, Lolo tornava a avançar al Palma Futsal al marcador. Va llançar un xut que va parar Dídac i el propi tancament va caçar el rebuig per marcar en segona jugada. Tocava gestionar l’avantatge amb tota la segona part per davant, una prova de foc per a l’entramat defensiu balear amb jugadors de la categoria de Ferrao davant, el que més perill portava a la porteria illenca.
L’intercanvi de cops va ser constant i qualsevol podia emportar-se la victòria. Fabio va estar a un gran nivell sota pals per salvar diverses accions de perill del rival i el Palma tractava de desorganitzar la defensa rival amb ràpides transicions. Vilela i Raúl Campos, molt actius en atac, van tenir l’opció d’ampliar l’avantatge però cap dels dos va encertar en la definició.
El Barça va ser incrementant la pressió sobre la defensa rival amb el pas dels minuts i obligat pel marcador però el Palma no desmereixia. L’equip de Vadillo es va carregar de faltes i a deu minuts de la fi va acabar amb les cinc. Tocava defensar el resultat sense concessions i sense faltes.
Un repte més. Tot i això, lluny de tancar-se, els de Vadillo van mantenir el seu joc i van tractar d’ampliar l’avantatge. Raúl Campos el va tenir en un xut llunyà però Dídac es va tornar a lluir sota pals. La bona tasca defensiva dels locals va obligar al Barça a treure a Daniel de porter-jugador per treure algun punt de Son Moix. I la jugada li va sortir perfecta. El primer espai que van trobar per penetrar en la defensa rival ho va aprofitar Esquerdinha per marcar l’empat.
La gran virtut del Palma Futsal és que no es rendeix. I ara guanya partits davant els grans en els moments en què abans els perdia i aquest és el termòmetre del creixement que ha experimentat aquest equip. Vadillo va treure porter-jugador per guanyar el partit. Tots dos equips van anar a guanyar el partit i el Palma Futsal va tenir premi a la valentia quan es defensava d’un atac rival. Marlon va caçar la pilota a prop de la seva àrea i va marcar a porta buida i aixecant a el públic dels seus seients a quaranta segons del final, el Palma Futsal s’ha fet gran.
Triomf de nivell que manté invicte als d’Antonio Vadillo. Dissabte no jugaran el partit previst davant el Movistar Inter pels positius en el conjunt interista.
